Per les escoles de nova creació, 3 anys en barracots són suficients

Demanem a l’Administració els següents compromisos que fins i tot entenem haurien d’estar regulats per llei:
- Que s’asseguri com a premissa la qualitat educativa en totes les fases del procés.
- Que es fixi un termini màxim de 3 anys per a la construcció i posta en servei de l’edifici definitiu.
- Que es planifiquin d’inici el conjunt de les instal·lacions provisionals amb les màximes ampliacions necessàries.
- Que s’articulin sistemes de participació dels pares i mares i de les direccions dels centres amb l’Administració. (Llegir tot el Manifest)

Ensenyament públic
en barracots,
tres anys i prou

El procés d’implantació d’una escola a qualsevol barri o ciutat de Catalunya, quan no es disposa prèviament d’un edifici condicionat, comença molt sovint per la instal·lació d’uns barracots provisionals en una ubicació molt propera a la de l'edifici de nova construcció que ha d’allotjar-la.

Els barracots, malgrat la connotació negativa que sol tenir aquesta paraula, són unes instal·lacions que degudament condicionades poden resultar molt dignes per encabir una nova escola, però això sí, d’una manera temporal. Els barracots és dissenyen per encabir els cursos necessaris per un període determinat, que podria ajustar-se fins als 3 anys, mentre es realitzen tots els tràmits necessaris i es construeix l’edifici definitiu.

Les mares i pares, quan triem d’anar a una escola en barracots, som coneixedors de la provisionalitat de l’espai. I també som conscients que això pot comportar alguns inconvenients com no tenir cuina pròpia, sala d’actes, ni instal·lacions esportives adequades, patir les molèsties de les obres de l’edifici definitiu si són a tocar, etc... Però si el projecte educatiu del centre ens il·lusiona, són assumibles donada la seva temporalitat.

El problema s’esdevé quan se supera, pel motiu que sigui, aquest temps previst. Molts cops, els solars on s’ubiquen els barracots són limitats i és, per tant, difícil d’ampliar les instal·lacions. Llavors, l’escola provisional esdevé ràpidament massificada i els espais comuns es queden petits (menjador, aula de psicomotricitat, pati, biblioteca,...) o s’han d’eliminar per reconvertirlos en noves aules. En aquest escenari, es limita molt la capacitat de l’equip directriu i dels mestres de tirar endavant el seu projecte educatiu en òptimes condicions de qualitat educativa. Així mateix, la capacitat de realitzar activitats extraescolars queda molt limitada pel major nombre d’alumnes i la menor disponibilitat d’espais.

Els pares i mares entenem que en 3 anys es poden realitzar tots els tràmits i processos pertinents si l’Administració els planifica degudament i reserva les dotacions econòmiques necessàries per cada fase. D’aquesta manera, en cas d'escoles de nova creació, els barracots allotjarien tant sols a alumnes d’educació infantil, els quals no necessiten d’espais i instal·lacions tant específiques com els de primària. Així, en el moment que la primera promoció d’alumnes comences l’educació primària ja podrien disposar de l’edifici definitiu amb les instal·lacions adequades per aquesta nova etapa (aules especialitzades, biblioteca, gimnàs i pistes poliesportives, etc...) que assegurin una correcta qualitat educativa.

Per tot plegat, en el procés de creació d’una escola, les mares i els pares, conscients de la necessitat de les instal·lacions provisionals en barracots com a pas previ a comptar amb un edifici definitiu, demanem a l’Administració els següents compromisos que fins i tot entenem haurien d’estar regulats per llei:

  • Que s’asseguri com a premissa la qualitat educativa en totes les fases del procés en condicions d’igualtat amb la resta de centres educatius consolidats, amb les mesures concretes que en cada moment siguin necessàries.


  • Que es fixi un termini màxim de 3 anys per a la construcció i posta en servei de l’edifici definitiu, i que per tant es limiti d’inici el temps màxim d’estada dels alumnes en barracots i que coincideixi només amb l’etapa d’educació infantil (3-6 anys) en el cas d'escoles de nova creació.


  • Que es planifiquin d’inici el conjunt de les instal·lacions provisionals amb les màximes ampliacions necessàries, de manera que es puguin adaptar a l’augment anual d’alumnes d’una manera àgil i flexible, que garanteixin uns espais comuns adequats i les mínimes molèsties per les obres.


  • Que s’articulin sistemes de participació dels pares i mares i de les direccions dels centres amb l’Administració tant pel seguiment i gestió de les instal·lacions provisionals com per la definició del projecte i el seguiment de la construcció de l’edifici definitiu.