Dues de les vuit escoles en aquesta situació no tenen ni solar, i la resta temen nous retards. La Xarxa d'Escoles en Barracots exigeix una norma que reguli el temps màxim d'aquestes instal·lacions.
Quan va acompanyar el seu pare a votar en les últimes municipals, el Pau, de 5 anys, li va preguntar per què aquell col·legi tenia porteries de futbol i el seu no. Ell no va saber què respondre-li. Emili Mas, membre de la junta de l'Associació de Famílies d'Alumnes (AFA) de l'escola Can Fabra, a Sant Andreu, tampoc entén per què el seu fill és tractat «com un ciutadà de segona».Can Fabra és una de les vuit escoles de la capital catalana que aquest curs ha tornat a iniciar les classes en barracons, i va per llarg.
De les vuit escoles públiques en barracons que actualment hi ha a Barcelona, els que pitjor ho tenen, amb diferència, són els alumnes de La Maquinista, a Sant Andreu, i dels Encants, a l'Eixample, aquesta última pendent del planejament urbanístic lligat a la plaça de les Glòries. En els dos casos, encara no és clar ni tan sols en quin terreny s'aixecaran els col·legis definitius. Els primers fa quatre cursos que funcionen en mòduls i els segons en fa tres.
A més a més, totes les famílies coincideixen en, com a mínim, dues coses fonamentals. La primera és que la situació de precarietat s'agreuja cada curs que passa, ja que als mateixos raquítics espais s'hi han d'acollir cada vegada més nens i, la segona, que una de les coses que pitjor es porta és l'angoixa de no saber fins quan durarà aquesta situació, i ni tan sols si finalment l'escola definitiva s'arribarà a construir. És el cas de l'escola Congrés-Indians, un centre educatiu en barracons des del curs passat que finalment ha accedit a renunciar a un nou edifici i a «substituir» l'escola veïna Rosa dels Vents, trasllat per al qual ara com ara no hi ha data.
Llegir més (a El Periódico)
